EN
SETHOMES
El
gegant de l’Escola Camí del Mig
El curs
1979-1980 del segle passat, per carnaval, vam construir una titella
de pal de la mida d’un gegant. Se li movien els ulls i els braços
eren llargs, les mans de roba i es podia fer voltar de manera que
donava “carxots” a totes aquelles persones que no guardaven una
distància prudencial. El dimecres de cendra, disfressats, vam anar
des del pati del Camí del Mig fins al pati dels Bombers, on hi
teníem quatre aules, fent un cercavila amb aquella titella al
davant. Un cop vam ser allà, la vam cremar.
Quan vam fer
la valoració de la festa vam considerar que la titella al davant del
cercavila ens havia ajudat molt a organitzar la desfilada i que seria
molt interessant disposar d’una figura que ens representés i que
pogués presidir alguns actes. Així va néixer la idea de construir
un gegant.
No sabíem
com es podia fer un gegant senzill. Però coneixíem que al local de
la Unió de Cooperadors del davant de la Sala Cabanyes, el Café Nou,
n’hi havia quatre. Llavors vam anar a veure’ls i a preguntar com
els havien construït. Vam parlar amb l’Aureli Massafrets i ens va
explicar que el cap estava fet amb una gàbia de formatges i un filat
de galliner, a sobre del que s’hi anaven posant capes de paper de
diari encolades amb cola de pintor.
Un dia, ja
era fosc, passant per la plaça de Cuba a l’alçada de Can Llobet,
vam veure dues gàbies buides de formatges. Semblava que estaven
llençades. Les vam agafar i així és com vam començar a construir
en Sethomes.
El vestit el
van dissenyar i confeccionar un grup de mares d’alumnes de
l’escola. Van fer servir de model el vestit que portava el
protagonista d’un conte en el que hi sortia un gegant.
Els alumnes
de primer estaven llegint un conte popular de l’editorial “La
Galera”, “En sethomes i en tres pams”. Llavors es va decidir
que el gegant es diria “Sethomes”
L’estructura
es va fer amb les fustes d’una prestatgeria vella d’una fàbrica
que havia tancat. A sobre de les fustes, per donar-li una mica de
forma, vam lligar-hi trossos d’espuma d’uns coixins d’un sofà
abandonat.
El cap el va
pintar un pare de l’Escola que era professor de dibuix.
Va quedar
així.
Molt bonic
no era, però era el nostre gegant i ens donava molt de joc.
Amb els anys
les fustes de l’estructura es van desajustar, el vestit era molt
senzill i el cap tenia més d’un trau.
Amb la
col·laboració d’alumnes, pares, mares i mestres es van anar fent
reformes. Es va canviar l’estructura de fusta per una de ferro
gràcies a la col·laboració d’un pare que era planxista.
Es van
comprar uns blocs grossos de “porexpan” en els que es va esculpir
la forma del pit i dels braços. Es va encomanar un vestit nou a la
botiga de la plaça de Cuba que es diu “La artesania dorada”.
El cap es va
fer tot nou, es va treure el filat de galliner i les fustes dels
formatges i es va reforçar amb cartró.
La pintura
s’ha hagut de restaurar molts cops, la darrera vegada va ser amb
motiu de la celebració del 35è aniversari de l’escola, curs
2013-14.
El curs
1994-1995 uns quants pares van decidir que un flabiol pesava menys
que el gegant i es va organitzar un curs per aprendre a tocar el
flabiol i així poder-lo acompanyar.
